POEMARI
JO
Sóc estudiant i estudio.D'alta estatura
Cabell indefinit., ullets de nedo juganer,
gandul.una mica, cosa dura en el temps que vivim.
Prou ho tinc vist.
Les noies més que a cap altre m’entabanen,
i, en versos catalans, Joan Maragall
Crec en la aventura, la autonomia,
i el desig de no morir, Peró se que ho faré.
I si a estones em vaga de endinsar-me en un bosc.
i confegeixo una aventura.
no ho faig per posar-me en problemes.
que no vull fer carrera de suïcida.
història
amic
Potser un pel alerós i amb aires de grandesa
Atlètic, esportista i amb grans dots de futbol
Unio esportiva figueres tu jugues però.
Babau no sols ser, ni tampoc matiner
Es morira?
amic
Potser un pel alerós i amb aires de grandesa
Atlètic, esportista i amb grans dots de futbol
Unio esportiva figueres tu jugues però.
Babau no sols ser, ni tampoc matiner
Es morira?
No sents, cor meu, quina pluja més fina?
No sents, cor meu, quin plorar i quin cantar?
No sents, cor meu, que la pena ja se'n va?
No sents, cor meu, quina pluja mes fina?
No sents, cor meu, els càntics angelicals?
No sents, cor meu, la veu que em tranquil·litza?
No sents, cor meu, aquesta càlida escalfor?
No sents, cor meu, quina pluja mes fina?
Ha sobreviscut
Doneu corda a tots els rellotges, connecteu tots els telèfons,
doneu al gos l'os més suculent,
afanyeu els pianos, i amb timbals accelerats
comencem una festa, i que entrin els amics.
Que els avions facin cercles dalt del cel
escrivint-hi el missatge: el meu amic és viu;
poseu senyals de vida al coll blanc dels coloms,
i que els guardes es posin els guants negres de cotó.
Per a mi, ell és el nord, el sud, l'est i l'oest,
el treball setmanal i el descans del diumenge,
migdia, mitjanit, paraules i cançons.
Jo crec que l'amor dura per sempre: no vaig errat.
Vull estrelles ara; no em feu negra la nit,
col·loqueu la lluna, esborreu el sol,
ompliu el mar, reforesteu els boscos,
perquè ara tot pot dur-me quelcom bo
Real o ficció?
Lletres, llibres, ulleres,
biblioteca, portada
contra portada, punts,
comes, pàgines, pròleg.
Vista, alfabet, llums,
espais, estrofes, pauses,
capítol, narrador.
el lector es prepara
per viure altres vides
l' altre cara de la historia
firma
Francesc Sanchez Coll
poema extra
Catalunya
Si tan sols pogués ser una via separada
Si tan sols pogués sentir-se una mica allunyada
Seria com si el dictador hagués tornat a morir.
Tothom aplaudiria amb eufòria.
I els seguidors de Franco i més,
embogirien pels carrers
per que Catalunya ja no formaria
part d'allò anomenat península
Però al ser tant poc valents
aguantarem a aquestes gents
com a covards viurem.
Per tant a ella la condemnarem.
